La mirada, la contemplació, és la possessió més gratuïta de les realitats i dels somnis.
Mirar, admirar, abandonar-se a les suggestions, a les crides, a les sensacions.
Estendre tota l'atenció, embolcallar la realitat, la idea.
Obrir totes les finestres, transcendir-se, descentrar-se, deixar-se alterar profundament... Sense grapejar, sense retenir, sense dominar.
Radicalment pobre, obrir la ma i agrair l’almoina.
 |
| ÀQP 2014 |
Molt gran aquest text! .... si fins i tot no calen ulls per MIRAR!
ResponEliminaUn comentari molt poètic. Per a respirar profundament en aquests moments tan efervescents.
ResponElimina