Sovint allò fugaç es manifesta fulgurant, xarolat, insolent diries. Com si la seva brevetat cridés l'atenció amb esclats i danses nupcials.
A tocar, la grisor del marge, de la pedra seca i ancestral, discreta. assentada.
No hi haurà també mirades enamorades de la fidelitat i del vincle, de la durada enllà dels contrapunts inaugurals i bellíssims?
 |
| ÀQP 2014 (camí del convent, Horta de SJ) |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada