Al matí obres l'aixopluc i et trobes flors i llum i escalf a desdir. T'hi abandones, et deixes bressar per la vida manyaga; inspires bonança, expires coratge.També recordes, però, matins de fenassos i freds trucant a la porta; temps de tancar els ulls i d'arrecerar-te ben endins, allà on les teves arrels sempre troben saba i et salven de la florida breu i dels fenassos transitoris.
 |
| ÀQP 2014 |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada