Aquelles
finestres obertes de bat a bat i de nit i de dia no són sinó tatuatges de ruïna,
d’absència consumada, de mort.
Una porta,
com una finestra, i com tu i com jo, ha de poder obrir-se a tots els blaus i
tancar-se a tots els freds. No som res sense anhels i excursions, però tampoc
sense replecs i recers.
Obrir i tancar, alenar, viure!
 |
| ÀQP 2013 (Convent de St. Salvador) |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada