OBRIR I TANCAR, alenar, viure.

Aquelles finestres obertes de bat a bat, de nit i de dia no són sinó tatuatges de ruïna, d’absència consumada,  de mort. Una porta, com una finestra i com tu i com jo ha de poder obrir-se a tots els blaus i tancar-se a tots els freds. No som res sense anhels i excursions, però tampoc sense replecs i recers. Obrir i tancar, alenar, viure!

ÀQP 2013 (Convent de St. Salvador)