La
vida, metamorfosi; del replec a l’esclat; la destil·lació lentíssima del rebrec
i de la besada.
Orfebre
pacient i destre, corones la teva fragilitat de desitjos alats.
Un a
un s’envolaran a mercè del buf tebi de l’infant o de la fúria freda d’un cop de
vent. Un i l’altre et deixaran el cor al ras.
Només
així seràs fecund enllà de tu mateix.
 |
| ÀQP 2014 |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada