BESADA DEL CAPVESPRE

el dia
S’aprima la tarda; un sol fatigat, a poc a poc, s’ajoca a la branca de ponent. Però cada dia blau i asserenat d’estiu  mai no oblida la darrera llepada, tèbia i amorosa, a les galtes gastades de la més velleta del carrer, que tanca els ulls i somriu.

Comentaris

  1. Bárbara30 d’agost del 2017, a les 9:01

    És preciós, ets un poeta!
    Gràcies per compartir-ho.

    ResponElimina
  2. Ariadnna30 d’agost del 2017, a les 10:34

    Una passada Àngel, continua escrivint. Una abraçada.
    Teresa Surroca

    ResponElimina
  3. marta30 d’agost del 2017, a les 10:53

    Que suggeridora la poesia... Per un moment imagino que soc aquesta velleta que somriu al sol, a la vida. Gràcies

    ResponElimina
  4. Luis Baixeras31 d’agost del 2017, a les 8:33

    Que bonic Àngel. M'ha agradat molt el text i també la fotografia. Gràcies.

    ResponElimina
  5. Anònim31 d’agost del 2017, a les 9:12

    Quina llum més càlida! És preciosa.
    Moltes gràcies, Àngel

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada