Hi
havia una casa i una llar encesa i uns plats de sopes fumejants i unes vides
assegudes a taula.
Què se
n’ha fet de les hores assolellades,
del mas i dels masovers?
Abandó,
silenci, erm sense sostre. Només unes roses de bellesa oriental i perfum
exquisit, cada primavera, esclaten contra l’oblit i celebren aquelles vides que
ens precediren.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada