Un dia culls un manoll d’espernallac, el poses en un gerro transparent i queda al mig de la taula llarga de pi, a tocar del balcó; taca groga, olor aspra.
Passen mesos.
I una tarda d’estiu, una llesca de llum esclafa el silenci polsós de gerro i flors, que esclaten en una epifania fugaç.
Preciós!
ResponEliminaGràcies!
Elimina