Tardorals tu i jo, estimem encara i tant els dies clars i els cara-sols benignes que atarden freds i fosques.
A poc a poc ens despullem de velles clorofil·les i, mudats de vermells i porpres, ens regalem abraçades càlides, ens cofem d’aurons gratuïts, assaborim les magranes i codonys dels capvespres.
Tardorencs i caducifolis com som, estimem encara i més les carícies de l’oreig, la tendra acotxada, la bonanit besada. I la fulla que cau deixant la ferida tancada.
Tardorencs i caducifolis com som, estimem encara i més les carícies de l’oreig, la tendra acotxada, la bonanit besada. I la fulla que cau deixant la ferida tancada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada