Tardorals tu i jo,
estimem encara
els dies clars i els cara-sols benignes.
Despullats de clorofil·les,
mudats de vermells i porpres,
assaborim magranes i codonys.
Tardorencs com som,
estimem encara i més
les carícies de l’oreig,
la tendra acotxada,
la bonanit besada
i la fulla que cau
amb la ferida tancada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada