Amors perdurables
Fa molts anys que el calaixet no va al forn, que el te de roca ja no recorda l’escletxa on va brostar ni l’orenga l’ermot on va créixer. Però el sol de la tarda els daura i em recorda la mare pastant en un taulell del forn d’Herbers, i el roquissar de la Cova i un ribàs vora la font Major on vaig collir el te i l’orenga.
Estimar és un lloc…on va quedant la vida. Benaurats si tenim un rebost d’amors perdurables que alimenten la vida que ens queda.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada