Quants ulls, des del poble, han mirat este tossal i el convent que cova a la seua falda! Quantes anades i tornades per aquell caminet tan franciscà! Quants pensaments i alenades i sentiments i pregàries!
I quants ponents contemplats des de l’atri de silencis daurats pel sol que s’ajoca.
També jo —entre tants— els miro i remiro, hi camino, i en torno sempre amb un esqueix de llum fonda i un escalf suau.
I quants ponents contemplats des de l’atri de silencis daurats pel sol que s’ajoca.
També jo —entre tants— els miro i remiro, hi camino, i en torno sempre amb un esqueix de llum fonda i un escalf suau.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada