Tota
l’enyorança ara i tants anys que rebrego el còdol de la teva absència.
Ara
que en la quietud de la tarda et demano una altra vegada, mare, el conte de les set cabretes, el de les perverses potetes blanques i veu de clara de
tants llops, el del costurer amb tisora salvadora i agulla que sutura.
Sempre l’escalf dels teus retorns sobtats, ventet guaridor, ombra íntima i manyaga...
Tot
l’enyor encara!
Preciós Àngel
ResponEliminaMantenim viu el caliu del pare i la mare.
Elimina